2008/12/12

Quan Rússia tornà a invadir Txetxènia

L'11 de desembre de 1994, mentre que el Kalatxacra es celebrava a Barcelona els Russos envadien Txetxènia, què s'independitzà en 1991 de l'URSS. El més pintoresc per a la ment occidental és vore l'estampa del poble txeté, armant fins les dents, convetint l'enemic. I d'on han surgit aquestes armes?

Els txetxens són descendents de tribus caucasianes. Antigament eren nòmades dedicats a la ramaderia organitzats en clans patriarcals, anomenats teips.

Tradicionalment Txetxènia estava governada per un consell d'ancians sobre la base del consens. En temps de pau, els txetxens no reconeixen cap autoritat sobirana i poden estar fragmentats en centenars de clans rivals. Però en temps de perill, quan s'enfronten a una agressió, els clans rivals s'ajunten i escullen un cap militar.

Als segles XI i XII la zona queda sota el control de l'islam, i al segle XIII passa a mans de l'imperi mongol, que comença a perdre el seu poder sobre la zona cap als segles XIV i XV.

A finals del s. XVIII Rússia deixa patent la seva intenció de conquerir Txetxènia. el 1864 Rússia conquereix el territori. L'imperi tsarista imposà condicions de vida draconianes per a la població autòctona. El 1917, amb el triomf de la Revolució Russa, sorgeix un nou moviment de resitència i el nord del Caucas es declara independent. Durant la guerra civil que va seguir la Revolució, l'Exèrcit Roig es va desplaçar a la zona i va imposar el domini soviètic.

El 1936 es crea la República Socialista Soviètica Autònoma (RSSA) de Txetxènia-Inguixètia, que és abolida el 1944 quan Stalin acusa els txetxens i els ingúixos de col·laboracionisme amb els nazis.

Sense cap raó objectiva que justifiqués aquesta acusació, es va deportar el gruix de la població: 496.460 txetxens, el 40% dels quals eren nens, van ser deportats en trens de bestiar al Kazakhstan, a Kirguízia i a Sibèria.

Un terç dels deportats (unes 200.000 persones) va morir durant el viatge, que durà un mes. Al cap de 13 anys, amb Khruixov i la desestalinització, es permet als supervivents tornar a Txetxènia, i es restableix la RSSA de Txetxènia-Iguixètia. No obstant això, en tornar, es troben les seves cases ocupades per colons russos i de les repúbliques veïnes.

A partir del 1988, amb la perestroika, apareixen nous moviments i forces polítiques a Txetxènia. El 1990 es crea el Congrés Nacional del Poble Txetxè, encapçalat per Dudàiev.

El 1991 és especialment convuls per a l'URSS, que es desmembra. En aquestes circumstàncies, se celebren eleccions al Parlament de Txetxènia al mes d'octubre. Surt escollit president l'exgeneral de l'exèrcit soviètic Dudàiev i al mes següent proclama unilateralment la independència de Txetxènia.

Nom: República de Txetxènia / Nokhtxitxo (topònim en txetxè)

Capital
: Grozni / Djovkhar Ghaala (topònim en txetxè)

Superfície de la República Txetxena
: 15,800 km2

Tradició religiosa: Musulmans sunnites.

Grups ètnics
: Txetxens, Russos, Ingúixos. Llengua: Txetxè i rus.

Població
: Tot i que no existeixen dades del tot fiables sobre el nombre d'habitants a la república, es calcula que l'any 1992 la població era de 1.000.000 d'habitants. Segons l'últim cens del Govern Rus, el 2002 el nombre d'habitants a Txetxènia era de 1.100.300. Com és possible que la població hagi augmentat després de dues guerres? Les xifres de morts són molt diferents segons la font: algunes fonts calculen que han mort 250.000 civils, d'altres parlen d'entre 90.000 i 135 000 persones, de les quals 30.000 serien militars i la resta població civil.

Economia
: Abans de la guerra, es basava en la ramaderia a les zones muntanyoses i en l'agricultura i la industria petroliera a les zones planes. Actualment hi ha un 80% d'aturats.

Font: Txetxenia.org, trenquem el silènci

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada