2008/07/10

Biografia d'Eduardo Zaplana

Eduardo Zaplana Hernández-Soro és un polític murcià que fou el segon president de la Generalitat Valenciana de la nova etapa autonòmica. Va estar al càrrec des del 1995 fins al 24 de juliol de 2002. Destacà dins dels governs de José María Aznar com a ministre de Treball (2002) i portaveu del Govern Espanyol (2003).

Va néixer el 3 d'abril de 1956 a la ciutat de Cartagena. Va estudiar dret a la Universitat de València entre 1975 i 1979, i posteriorment a la Universitat d'Alacant entre 1982 i 1984, en la qual es va llicenciar.

Va iniciar la seva activitat política en la Unió del Centre Democràtic (UCD) entre 1977 i 1982, esdevenint membre del Gabinet Tècnic del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions sota la presidència d'Adolfo Suárez González. L'any 1990 va ingressar al Partit Popular i el 1991 va ser elegit alcalde de Benidorm gràcies al vot d'una trànsfuga del PSPV. Des del 1991 fou diputat al Parlament del País Valencià, càrrec que va mantindre fins el 2002. El 1995 va ser candidat del PP a la Presidència de la Generalitat Valencia, aconseguint guanyar les eleccions per majoria simple i realitzant un pacte amb Unió Valenciana, on el candidat d'aquesta formació, Vicent González Lizondo, es convertí en president de les Corts Valencianes. L'any 1999 va aconseguir la majoria absoluta en les eleccions autonòmiques i va renovar el seu mandat com a President.

Durant el seu govern es va tractar de promocionar la imatge del País Valencià com a destinació turística, amb costoses campanyes de publicitat i amb una forta inversió pública per a la creació del parc temàtic Terra Mítica que afectà també a les principals caixes d'estalvis valencianes i dugué a un dèficit creixent l'administració valenciana, especialment pel que fa al deute públic del Canal 9.

El 10 de juliol de l'any 2002 fou nomenat Ministre de Treball i Seguretat Social, per la qual cosa hagué de renunciar al seu a la Presidència del País Valencià, cedint aquest càrrec a José Luis Olivas Martínez. Així mateix José María Aznar el nomenà Portaveu del Govern el 3 de setembre de 2003.

Sense abandonar el seu escó al Parlament del País Valencià fou nomenat senador al Senat espanyol en representació d'aquesta cambra, càrrec que ocupà fins a les eleccions generals de 2004, en les quals aconseguí l'acta de diputat al Congrés de Diputats i es convertí en el portaveu del Partit Popular a l'oposició.

El 2008 abandonà el seu càrrec de portaveu arran de la nova derrota del Partit Popular a les urnes, i poc després s'acomiadà del seu escó per esdevenir director de Telefónica.


El Pollastre de Cartagena; Blog de Jonsa (2004-12-13)

La seva primera aparició estel·lar es produí en el conegut com a Cas Naseiro, un presumpte cas de finançament irregular del PP mitjançant negocis immobiliaris fraudulents i que agafa el seu nom de Rosendo Naseiro: responsable de finances del Partit Popular l'any 1989. Al cas es van veure involucrats als càrregs del PP, com el nostre amic, però tot va acabar bé per ells: sense ningú a la presó i amb greus atacs del Partit contra el jutge i el fiscal del cas.

El 28 de novembre de 1989 la Brigada Policial de Estupefaents de València sol·licita autorització judicial per a intervenir el telèfon de Rafael Palop Argente, per un presumpte delicte de tràfic de drogues. Les escoltes descobreixen delictes diferents als esperats al grabar conversaciones entre el fill de Rafael Palop, Salvador Palop Martínez (regidor del PP), i diferents membres del PP. S’escoltaren converses fins l’11 d’abril de 1990, havent-se grabat 5.240 trucades, de les quals 50 s’incorporaren al sumari del cas.

Les grabacions incluïen converses de Salvador Palop amb membres del Partit Popular com Ángel Sanchis (diputat del PP), Arturo Moreno (vicesecretari general del PP per assumptes electorals), Eduardo Zaplana (president del PP d’Alacant i posteriorment Alcalde de Benidorm gràcies a la pràctica del transfuguisme), José Luis Olivas (regidor del PP a l’Ajuntament de València, després durant uns dies President de la Generalitat Valenciana), etc...

Reprodueixo un fragment de la conversa entre Salvador Palop i Eduardo Zaplana, de l’11 de febrer de 1990, prou explícita per conèixer el veritable caràcter d'aquest gran supervivent.

Edu (Zaplana): Tú, como si lo tuvieras eso ya adjudicado, ¿no?.

Boro (Palop): Sí.

Edu: Y entonces le dices, bueno, yo una comisioncita. Le pides dos millones de pelas o tres, lo que quieras.

Boro: Bueno, le pido más.

Edu: ¿Eh?, lo que te dé y me das la mitad bajo mano.

Boro: Pues si tenemos que repartir, joder...

Edu: Y yo le digo: págale el contrato a este chico que...

Boro: Si tenemos que repartir, macho... tenemos que pedirle un poco más.

Edu: Claro, un poquito más. Yo es que no sé lo que vale el solar ni nada.

Boro: Yo se lo explicaré.

Edu: ¿Eh?. Ya se lo explicarás tú y le sacas la pasta. Y te contaré, mantén en secreto lo de Sevilla, ¿eh? El miércoles te llamo y te cuento lo de Sevilla.

Boro: Bueno, claro que sí.

Edu: Me voy a que me lo expliques. A ver cómo puedo... Voy con un plantemiento fácil. Me sentaré a comer con él y le diré a ver cómo puedo yo rascar aquí.

Boro: Claro.

Edu: Así, pura y simplemente, ¿eh? Que me dé diversas opciones y me quedo con la más fácil. Pero me tengo que hacer rico porque estoy arruinado, Boro.

Boro: ¿Si?, ¿cómo ha sido eso? Estás trabajando como un cabrón.

Edu: Estoy trabajando mucho, pero estoy arruinado.

Boro: ¿Y eso?

Edu: Me lo gasto todo en política. ¿No ves que no tengo sueldo como tú? Que cobras de lo que trabajamos todos los españoles.

Boro: Claro.

Edu: Pues eso es lo que pasa. ¡Ay...!, tengo que ganar mucho dinero, me hace falta mucho dinero para vivir. Ahora me tengo que comprar un coche. ¿Te gusta el Vectra 16 válvulas?

Posteriorment aquest senyor va esdevenir President de la Generalitat Valenciana, tot i que aquest no era pas el seu objectiu final. Només veia aquest càrrec com un trampolí·lí per accedir a algún càrrec a la capital, quan el seu Partit assolís el poder. Dins d'aquesta època es produeix l'absorció per part del PP dels arguments més baixos del blaverisme: el secesionisme lingüístic, l'anticatalanisme, el regionalisme més pueril... això si sense parlar ni una frase en el valencià que distingint-lo malaltíssament del català, deia defensar. Exemple patètic d'un immigrant no integrat a la terra d'acollida. A més també converteix el País Valencià, perdó la Comunidad Valenciana, és un dels paraïsos de l'especulació immobiliària i del negoci brut. Recordem Terra Mítica, actualment en situació concursal (nova denominació de la quiebra) o el Mausoleu que es va construir a la ciutat de València, anomenat Ciutat de les Arts i les Ciències. La seva vanitat és absoluta, s'opera la sotabarba per millorar la seva broncejada i jovenil aparença.

Finalment després d'esperar potser massa, en el segon govern d'Aznar apareix a la llibreta blava del President. El seu somni s'ha acomplert en part, ja que fins i tot s'arriba a acostar a la cadira succesòria. El seu succesor al País Valencià, José Luís Olivas, només esdevé un ninot de falla, controlable i succeit per Francesc Camps, digueu-li Francisco (Vicent Partal dixit), que amb el temps esdevindrà l'enèmic aferrissat del nostre amic Zaplana. La seva gestió com a Ministre de Treball i Assumptes Socials no pot ser més desastrosa, ja que és a ell qui li toca portar a terme les reformes més tenebroses del conservadurisme popular, després de defenestrar al Ministre Aparicio, obligat a defensar un Decret en el què no creia en el més mínim. En la seva tasca de portanveu del Govern espanyol, succeint al portanveu Cabanillas, famós per negar a primera hora del matí l'existència d'una vaga seguida ampliament, continua desenvolupant la seva faceta més fatxenda, soberviosa i prepotent que no l'abandonarà mai.

Podem recordar quan fou portanveu del grup Popular al Congrés i participà en la Comissió encarregada de la investigació dels sucessos de l'11 de març on aplicà les seves armes habituals: sobèrbia, ira, mala educació, xuleria, mentida, tergiversació, enbolic, etc.. quedant en verdadera evidència davant del nivell de la resta de comissionats (Recordem la imatge de les víctimes declarant mentre ell llegia el diari i bromejava aliè a tot el dolor del moment).


Acudit de Ferreres, aparegut al Periòdico de Catalunya

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada